Origen i sentit

El distintiu "Tinc Baixa Visió" i la seva campanya de difusió neix a la fi de 2013 per donar resposta a la necessitat observada per diverses organitzacions de discapacitats visuals de l'Estat de sensibilitzar a la població sobre l'existència de persones que sense arribar a ser totalment cegues, tenen greus problemes de visió. A través de la implementació d'aquesta eina es persegueix trobar una manera de fer-les visibles en societat i aconseguir major comprensió i ajuda dels altres davant les seves dificultats, facilitant la seva interacció social.

La majoria de les persones pensen en la vista com alguna cosa que es té o no es té, i imaginen que els problemes de visió poden ser corregits amb ulleres o cirurgia. És difícil entendre que una persona en algunes situacions es comporti amb normalitat però en unes altres necessiti ajuda o un bastó. Són especialment incompresos els defectes de camp visual, l'anomenada “visió en túnel”, que porta a una persona a necessitar ajuda per orientar-se i caminar però després pot llegir el periòdic o mirar el seu telèfon.

En moltes ocasions, durant les activitats de la vida diària les persones amb discapacitat visual ens sentim incompreses o malenteses pels altres quan, als seus ulls, ens movem excessivament a poc a poc o ens comportem de forma estranya. Això els passa amb major freqüència als discapacitats visuals que no mostren anormalitat aparent en els seus ulls, que poden fixar correctament la mirada, i que no porten ulleres fosques o cap altre senyal que mostri als altres que tenen problemes de visió.

Ens vam proposar idear un sistema que ens fes visibles, que ens identifiqués com a persones amb baixa visió, i vam descobrir que aquesta idea funcionava ja amb èxit en alguns països europeus com Alemanya i Àustria en forma de xapa i braçalet, la qual cosa ens va animar a seguir endavant. Amb freqüència aquesta funció s'aconsegueix amb el bastó blanc, que a més de servir per detectar i salvar obstacles, serveix per indicar a qui ens veu que tenim una discapacitat visual. No obstant això, habitualment el bastó s'identifica amb persona cega, i la majoria de les persones amb visió normal desconeixen l'existència de multitud d'afeccions visuals que dificulten les activitats diàries sense implicar necessàriament ceguesa total.

Amb la introducció del distintiu “Tinc Baixa Visió” pretenem que la població general ens identifiqui i entengui que potser no ens apartem en caminar, que podem necessitar ajuda en algunes tasques i que podem tenir comportaments estranys per la nostra discapacitat (no saludar a un conegut, ensopegar amb facilitat, …) i que d'una altra manera podrien ser malinterpretats (és un maleducat, està borratxo, …).

Creiem que és un sistema útil i complementari al bastó. De fet, usuaris habituals de bastó poden no necessitar-ho en entorns coneguts o en condicions bones d'il·luminació, però precisar seguir sent identificats/ades com a discapacitats/ades visuals, amb l'avantatge de tenir lliures ambdues mans (per exemple, per fer la compra en un supermercat).

Es tracta d'una iniciativa sense ànim de lucre i cap de les persones o associacions vinculades obté benefici econòmic de cap mena amb la venda dels distintius. El preu dels mateixos és el de cost de producció i enviament, i qualsevol fons obtingut de donatius o subvencions per a aquesta campanya es destina íntegrament a la difusió i extensió del coneixement i ús d'aquesta eina.