A proba un nou xip de retina, avantsala de la “tercera generació”

Volver Atrás

12/09/2016     Por EL IMPARCIAL

Un centre espanyol participa en l´ assaig d´ un nou xip de retina que introdueix millores, especialment la reversibilitat i la major facilitat de substitució, i actua com avantsala de la “tercera generació” d´ aquests dispositius amb els que la comunitat científica tracta de solucionar deficiències visuals, i fins i tot la ceguesa.
Un estudi multicèntric europeu en el que ha participat l´ Instituto español de Microcirugía Ocular (IMO) està provant un nou sistema de visió artificial denominat IRIS II. Es tracta d´ un xip desenvolupat per la companyia francesa Pixium Vision i que, a diferència dels models actuals, no es col·loca  a sota de la retina, sinó que es fixa en ella.

Aquest mètode d´ ancoratge presenta dos avantatges. D´ una banda, simplifica la intervenció  disminueix  les probabilitats d´ un despreniment de retina i d’altres  complicacions de retina que actualment acompanyen aquest procediment. I d´altra banda, permet la seva extracció i posterior substitució per models més evolucionats, que es confia que aniran apareixent els propers anys i sobre els que ja existeixen prototips.

Aposta de futur
Segons el doctor Rafael Navarro, investigador de l´ estudi a l´ IMO, “el model objecte aquesta investigació és l´ últim abans  que arribi  la tercera generació de microxips de la retina, en els quals realment s´ espera un avanç destacable pel que fa a resultats visuals per aquells  pacients a qui se’ls  implanti”. De moment, segons l´ especialista, “no es pot parlar d´ èxit visual dels dispositius desenvolupats, inclòs l´ IRIS II.

Amb tot aquest nou dispositiu “triplica el nombre d´ elèctrodes respecte als models anteriors, per tant cap esperar una mica  més de definició en la imatge que projecti sobre la retina”, explica la doctora Anniken Burés. La oftalmòloga de l´ Institut i també membre de la investigació destaca, no obstant això, que “la gran millora que suposa aquest xip ve marcada per la seva reversibilitat, així como per reduir considerablement el risc quirúrgic”.

Per la seva banda, el doctor Borja Corcóstegui, qui va estar involucrat de forma directa en els primers desenvolupaments de xip de retina fa  més de dues dècades i que és l´ investigador principal a Espanya d´ aquest nou estudi, afirma que “no s´ han aconseguit encara resultats que puguin fer-lo realment determinant per millorar la qualitat de vida dels pacients”. Amb tot, el director mèdic de l´ Instituto creu que en la següent dècada els progressos permetran resultats més satisfactoris. En aquest sentit, els especialistes de l´ IMO assenyalen la importància d’altres línees d´ investigació per combatre la falta de visió en los propers anys, destacant, entre elles, les teràpies gèniques, el desenvolupament de les quals està ja força avançat.

L´  estudi IRIS II que va començar el setembre y que durarà un mínim de 18 mesos i un màxim de 36, en funció dels resultats. Es durà a terme en 10 pacients (un per cada centre participant), que actualment estan en fase de selecció. Els candidats son persones cegues que no poden reconèixer formes a causa de distròfies de retina com la retinosis pigmentaria, distròfia de cons i bastons o coroideremia, les quals provoquen un dany en las cèl·lules retinianes però no impedeixen el bon funcionament del nervi òptic. Al mateix temps, no s´ inclouen en l´ assaig pacients amb pèrdua de visió per malalties com la retinopatia diabètica o la miopia magna, entre d’altres , com tampoc aquells que, a més , pateixen determinades patologies oculars (cataractes, estrabisme, nistagmus o determinats problemes en la còrnia).

¿Com funciona?
L´ IRIS II és un microxip de silicona amb 150 elèctrodes (tres vegades més que la versió prèvia IRIS I) que s´ implanta a la retina  l´ estimula artificialment, permetent al pacient percebre formes i moviments. Para això, el sistema utilitza una mini càmera bio inspirada que imita el funcionament de l´ ull humà, ja que captura de manera continua els canvis en el camp visual mitjançant píxels independents en el temps, en lloc d´ utilitzar sensors d´ imatge que prenen seqüències de vídeo fotogrames amb dades redundants. Des d´aquesta mini  càmera, instal·lada en unes ulleres, s´ envia la informació que estimula la retina per tal que transmeti senyals d´ imatge al cervell.

+ informació:   www.elimparcial.es

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *